divendres, 23 de març de 2012

Ombra a la neu


Avui us deixo aquesta foto senzilla.
Molt dies quan surto busco grans coses per fer-els-hi fotos i despres el resultat no m'agrada.
Normalment quan torno a casa i repaso les fotos que he fet, les que més m'agraden son aquelles més  senzilles, i que segurament només m'agraden mi.
En aquesta suposo que el que me la fa atractiva és el dinamisme que li dona la ombra.

A més a més, sempre hi busco altres lectures i paral·lelismes, tot i que no tinguin massa sentit.

Es pot llegir com el que realment som (la branca) i el com  els altres veuen (la ombra)

A vegades també hi busco sentits més "surrealistes"

 M'intento d'explicar, la branca (la part real: física) te unes formes molt dures, pràcticament no hi ha corbes, quasi totes les seves formes són formades per angles, per línies rectes, i sobre un fons de neu amb un sol color i sense volums; tot pla.
En canvi en la seva ombra, els angles i les linies rectes pràcticament no existeixen.

En la vida ( social, politica, economica...) hi ha una aparença (la part física de la foto) en la que sembla que se segueixi un patró, unes lleis, unes regles i que estan fetes per tal que tothom les compleixi.
Però a vegades descobrim que molts dels que han de fer complir aquestes lleis, son els que se les salten a la torera y segueixen el seu propi patró, li donen enfocaments totalment interesats. (ombra, que tot i ser la projeccio fisica en la foto, acaba siguent la realitat pels que remenen les cireres.)
Com que se que m'explico com un llibre tancat, us ho dire d'una altra manera:

1000 - llet,
 mat-( l' 1  d'espases)
 k -mps,
 corre-dor central,
 aero-(hi atraquen els vaixells),
 (l'ocell en castellà),
l' (és) - tut,
 (motor dels èssers vius)  ru - opció...

No se perque em costa tant parlar clar i sóc tan rebuscat, però m'agraden els jocs de nens i no els de mans.

1 comentari:

Anònim ha dit...

M´agrada Lluis, l´ombra sembla com un bicho agafat ala branca, molt bona, segeix aixi crak.......